Però des de les primeres paraules de Gregor, l'encarregat ja s'havia tombat, i només el mirava per damunt els muscles convulsivament agitats i amb els llavis unflats. I mentre Gregor havia parlat no va parar quiet, sinó que va recular cap a la porta, amb els ulls clavats en Gregor, però molt a poc a poc, com si una estranya prohibició li impedira retirar-se d'aquella habitació. Ja estava al rebedor i, d'acord amb el moviment sobtat amb què havia enretirat l'últim peu del menjador, s'hauria dit que el terra li cremava la sola de la sabata. Quan va estar al rebedor va allargar la mà dreta en direcció a l'escala, com si n'esperara una salvació sobrenatural. Gregor va comprendre que no podia deixar de cap manera que l'encarregat se n'anara en aquell estat, perquè, si ho feia, perillava del tot el seu lloc a l'empresa. Els pares no ho comprenien tan bé, això; amb els anys s'havien anat convencent que Gregor es quedaria en aquella empresa tota ...