Passa al contingut principal

La Metamorfosi - Resum (no acabat)

 Primer dia de lectura.

Un dia, Gregor Samsa es va despertar-se d'uns mal somnis, però quan va obrir els ulls va vore que el seu cos no era el de sempre, s'havia convertit en un insecte gegant, que mantenia la seva altura normal. Samsa estava gitat amb la panxa, una panxa marró amb linies arquejades, apuntant al sostre amb una closca a l'esquena i unes cames nombroses i molt primes en comparació de les seves cames de sempre.

Es va preguntar que li havia passat, no pareixia un somni, la seva habitació hi estava com sempre, menuda, ordenada, i al seu mostrari de teixits, que tenia perquè era viatjant, encara estava la imatge emmarcada d'una dona que va retallar d'una revista.

Després, va mirar la finestra, feia mal temps i es podia escoltar les gotes de la pluja lo qual el va ficar melancolic fent que es plantejara quedarse a dormir una mica més, a vore si se li pasava la tonteria, però no podia fer aixo ja que estave acostumat a dormir amb el costat dret i per més que ho intentara  no podia moure aquell cos tan gran que de sobte tenia, sols va parar cuan va notar un poc de dolor.

Va pensar en el seu treball i quant esgotador hi era, viatjant quasi tots els dies sense cap comoditat. Va notar una punxada a la panxa i es va acostar al capçal del llit per poder alçar millor el cap pero quan es va tractar de rascar el lloc on li picava, que era ple de puntets blancs, va parar de seguida per que el contacte de la seva cama li va repugnar.

Va tornar a ficar-se en la mateixa posició pensant com les persones deurien poder dormir be tots els dies en lloc de matinat sempre per anar a treballar. En damun, al seu treball no hi tenie cap llibertat, el director tractava als empleats com animals. Samsa no havia deixat la feina per els seus pares, aquell director feia impossible treballar agust, sempre intentant actuar com si fora superior als altres. Però, encara hi ha esperances ja que quan acabara de reunir els diners que li deu als seus pares, en cinc o sis anys, podria deixar la feina  i es podria separar també definitivament dels seus pares.

Ara te que agafar el tren que ix a les cinc. El despertador apuntava que eren les sis i mitja quedant tan sols apenes dos quarts d'hora per a les set. Tal vegada el despertador no hi havia sonat encara que ficava que estava correctament ficat a les quatre indicant que hauria degut de sonar. Aixó era estrany ja que el soroll de l'alarma movia fins i tot els mobles i no tenia sentit que no li hagera despertat; potser va dormir tanta estona per el mal somni, el seguent tren eixia a les set i per poder agafar-lo hauria de correr com un boig encara que el seu mostrari no estava lligat i ell no es trovava del tot espavilat.

I per si fora poc encara atrapant el tren el seu director li criaria per la seva negligència. No podia telefonar i dir que estava malalt ja que probablement vindrie el director amb algun metje per a queixar-se als pares ja que segons ell la gent mai hi està malalta, sols es gandula. Es cert que no s'hauria equivocat del tot ja que Gregor es trobava bé i tenia gana, sols estava cansat.

Gregor seguíe pensant i el rellotge anava a tocat les set menys quart quan algú va tocar la porta, era la mare preguntant-li si s'havia d'anar de viatge però quan intentava contestar es va asustar de la seva veu ja que sonava molt estranya com un xiulit de dolor incontenible que feia impossible que s'entengués tot el que deia.

La porta de fusta neutralitzava el soroll i no s'escoltava el canvi de veu de Gregor però aquesta conversació va fer que tant la germana com el pare s'assabentaren de que ell encara estava a casa. El seu pare va trucar la porta i va preguntar-li si estava bé al igual que la germana. Gregor va contestar que si estava bé però va negar-se a obrir la porta, que tenia tancada com a costum del que feia a les habitacions on s'allotjava quan viatjava.

Ell sols volia alçar-se sense presses i després pensar en que hauria de fer ja que al llit no hi trobaria cap solució. Va sentir-se intrigat per veure com hi desapareixerien les seves fantasies. Va tractar de incorporar-se però la falta de braços i cames li ho van dificultar.

No volia quedar-se al llit però li resultava difícil moure per el dolor que sentia.Va tractar de moure un  unes quantes vegades més fins que ho va aconseguir però tenia por de caure's  del llit i va decidir que era millor quedar-se ahí. Sense voler, es va tornar a quedar-se tombat com abans sols que ara no sabia si podria ficar-se bé encara que hi tenia que eixir del llit.

Va guardar la calma i es va adonar que ja eren les set i es va quedar quiet, respirant fluixet.

Es va tornar a motivar per eixir del llit abans de les huit. Es va moure sense parar intentant balancejar-se per tal d'eixir per fi del llit, mentre tant es preocupava de l'esvalot que causaria al obrir la porta. Quan va tindre mig cos fora del llit va imaginar que tan fáçil seria si algú l'ajudara. 


Segon dia de lectura.

Gregor s'havia mogut tant que no tardaria molt en perdre l'equilibri però no podia perdre el temps en pensar quina seria la millor opció ja que sols quedaven vint minuts per a les huit. Va sonar el timbre de sa casa i el cos quasi se li paralitza. Devia ser algú de l'oficina, es va fer un silenci i ell pensava que ningú li obriria la porta,  la criada ho va fer.

Era el seu encarregat. Que havia fet ell per a treballar en una empresa en la que si faltaves un dia eres un malfeiner? No podies estar malalt? A causa d'aquesta excitació es va caure, i es va llançar daltabaix del llit. Es va sentir un colp que no va resultar un escàndol però s'havia fet mal al cap.

L'encarregat va dir que dins de l'habitació havia caigut alguna cosa i la germana de Gregor el ficava al corrent de la situació a traves de la paret. Després, el seu para va apropar-se a la porta i li va dir que l'encarregat hi havia arribat i li preguntà que si podia obrir la porta per a parlar amb ell. L'encarregat també es va apropar i va saludar a Gregor, la mare va dir que Gregor no es trobava bé ja que era l'única explicació per no haver-hi arribat al treball a temps. L'encarregat va ignorar que Gregor estiguera malalt amb l'excusa de que un home de negocis no es preocupa per una xicoteta indisposició.

El seu pare va insistir que en que obrira la porta per deixar entrar  a l'encarregat i Gregor ho va negar, per altra banda la germana plorava a la seva habitació. El seu encarregat li va preguntar que li passava amb la mínima compassió possible dient-li que el seu lloc a l'empresa peligraba. Gregor va tractar de defendrés però la seva única opció era obrir la porta i aixó va fer després de donar unes excuses que ningú va entendre per com hi parlava. La mare preocupada per la veu de Gregor b¡va demanar a Grete, la germana menuda, que anara a cridar a un metge. Va obrir la porta amb dificultat i tots es van sorprendre al veure'l.


Gregor, doncs, no va avançar cap al menjador sinó que es va quedar dins de l'habitació

recolzat en el batent fix de la porta, de manera que només se li veia la meitat superior del cos, amb el

cap inclinat, espiant els altres en esta posició. Mentrestant havia clarejat i a l'altra banda del carrer es

retallava nítidament un tros de l'edifici del davant, un edifici molt llarg, de color fosc —era un

onlinehospital—, amb unes finestres simètriques que tallaven la monotonia de la façana. Encara plovia,

però ara queien unes gotes grosses, fàcils de distingir una per una, i que també arribaven a terra ben

separadament. Els plats de l'esmorzar estaven parats a taula i no hi faltava res, perquè l'esmorzar era

considerat pel pare com el menjar més important del dia. L'allargava hores i hores amb la lectura de

diversos periòdics. A la paret de davant de Gregor penjava una fotografia seua de quan feia el servei

militar, en la qual se'l veia vestit de lloctinent, la mà a l'espasa, somrient despreocupadament, com si

la seua actitud i l'uniforme exigiren molt de respecte. La porta que donava al rebedor estava oberta, i

com que la porta de la casa també ho estava, es veia el replanell i el començament del tram de

l'escala que baixava.

«Bé», va dir Gregor, i estava convençut de ser l'únic que havia conservat la calma, «ara

mateix em vestiré, embolicaré el mostrari i eixiré de viatge. Em deixareu, ¿veritat que em deixareu

onlineanar de viatge? Doncs bé, senyor encarregat, ja ho veu: no sóc tossut, i treballar m'agrada. Viatjar és

cansat, però jo no sabria viure sense fer-ho. On va, ara, senyor encarregat? A l'oficina? Sí? ¿Els ho

explicarà tot tal com ha passat? Hi ha moments en què un és incapaç de treballar, però aleshores

justament és quan els altres s'han de recordar dels moments de bons rendiments i pensar que més


Curs 2009-2010 - 4t d’ESO IES Jaume I de Borriana - Departament de Valencià (Mar)


Franz Kafka, La metamorfosi, pàgina 8


endavant, quan haurà passat la incapacitat per la faena, aleshores un treballarà amb més ganes i més

energia que mai. Li estic tan agraït, al senyor director! Vostè ho sap prou bé. D'altra banda, m'he de

preocupar dels meus pares i de la meua germana. Ara em trobe en una situació molesta, però estic

segur que la superaré. No em faça les coses més difícils del que són! Pose's al meu lloc! Ja sé que a

l'empresa no tenen simpatia pels viatjants. Es pensen que guanyem els diners a cabassos i que ens

peguem la gran vida. Encara que, de fet, no hi ha cap raó per modificar este prejudici. Vosté, senyor

encarregat, és capaç de vore les coses d'una altra manera que la resta del personal. Fins i tot, i li ho

dic amb tota la confiança, vosté pot vore les coses millor que el senyor director, el qual, per la seua

qualitat d'empresari, s'equivoca amb freqüencia quan jutja els empleats, per desgràcia seua. Vosté

també sap prou bé que el viatjant, com que es passa pràcticament tot l'any fora de l'oficina, és una

víctima fàcil de les xarrades, enraonaments fortuïts i acusacions infundades contra les quals li és

impossible defensar-se perquè, generalment, no n'arriba a saber res fins al moment que torna a casa

esgotat del viatge; i només aleshores pateix, en la pròpia pell, les greus conseqüències d'una cosa que

ja no pot aclarir-se. Senyor encarregat, no se'n vaja sense haver-me dit alguna cosa que em demostre

que em dóna la raó, encara que siga parcialment!»





l'encarregat que expel·lia un «oh!» vibrant —va sonar com el xiulet del vent—, i el va veure tot


seguit, molt a prop de la porta, prement una mà contra la boca oberta i retrocedint lentament, com si


l'espentara una força invisible, compassada. La mare —a pesar de la presència de l'encarregat encara


anava tota despentinada i amb els cabells desgrenyats de la nit— va mirar primer el pare amb les


mans plegades, va fer després dos passos cap a Gregor, i va caure a terra enmig de les faldilles fetes


un embolic, enfonsant completament la cara en el seu pit. El pare movia el puny amb expressió


bel·ligerant, com si volguera espentar Gregor cap a l'habitació; després va mirar amb incertesa al seu


voltant, es va tapar els ulls amb les mans, i plorava tant que el seu pit vigorós tremolava.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Resum del Mite: Jàson i els Argonautes.

Jàson, el fill d' Èson que va ser destronat i enviat a presó pel seu germanastre Pèlias es va salvar i va ser criat i entrenat pel centaure Quiró i al créixer va decidir anar a salvar al seu pare. De camí es va trobar un riu i a una velleta que volia creuar-lo, després d'ajudar-la va desvelar que en realitat era Hera la qual va prometre ajudar-lo. Al arribar a Iolcos, Pèlias va prometre a Jàson que alliberaria al seu pare si el portava el velló d’or. Jàson es va ficar en marxa amb  el tripulants del Argos, els argonautes. Després de viure unes aventures inimaginables hi van aconseguir el velló d’or i al tornar a Iolcos, Jàson es va adonar de que el seu pare es va morir, Medea, una dona que Jàson va conéixer en el viatge va compaginar un complot per a matar a Pèlias i per això van ser desterrats. Sense pare i regne que protegir el matrimoni de Jàson i Medea es va arruïnar, Jàson es va casar amb un altra dona i Medea va assassinar-la a ella i als fills que va tind...

Homer Poesia Èpica

Homer va ser considerat l'educador de Grècia pels grecs, la seva influencia ha perdurat fins a avui, es autor de obres com "La Ilíada" i "L'Odissea". Els seus texts comptaven amb molta claredat, molt suspens i comparacions dels personatges amb animals o sers que el seu public poguera identificar.    La Ilíada va ser un poema homèric que relatava la historia de la guerra de Troia