Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2021

Les Flors del Mal II - L' Albatros

  L' ALBATROS Sovint, per divertir-se, les tripulacions capturen els albatros, ocells grans de l'oceà,  que, companys indolents, segueixen el viatge  del vaixell que s'esmuny sobre severs abismes.  Un cop els han deixat jaient damunt la fusta,  els prínceps de l'atzur, maldestres i porucs,  arrosseguen feixucs les seves ales blanques  per sobre la coberta, com si es tractés de rems.  Viatger que volava... ara mal destre i indolent!   Tan bell fa poc... ara ridícul, repugnant!  Un li remena el bec amb una pipa curta,  l'altre es fa el coix i imita l'esguerrat!  El Poeta és semblant a aquest príncep dels núvols  que coneix la tempesta i es mofa de l'arquer;  exiliat per terra, enmig de les xiulades,  les ales de gegant no el deixen caminar. ·  Comenta el sentit del poema. A l'ultima estrofa es compara el poeta amb l'albatros, un pardal que en aquest poema es referit com al príncep de l'atzur o príncep dels núv...

Les Flors del Mal XCIII - A UNA DONA QUE PASSA

A una dona que passa. Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer: prima, alta, de dol, dolor majestuosa, una dona passà, amb la mà fastuosa gronxant ara el fistó, alçant-se la vora, àgil i noble, amb actitud d'estàtua. Crispat com un extravagant, bevia jo als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,Comenta algun aspecte que t'haja sorprés. la dolçor que fascina i el plaer que mata. Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida, ¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat? En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser  mai ! Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço, tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho! Tema del poema. ·Aquest poema te com a tema l'amor a primera vista. Comenta algun aspecte que t'haja sorprés. ·Les descripcions, tant les de la dona com la de l'amor que hi sent, l'amor a primera vista.

Les Flors del Mal - Al lector

Al lector L'estultíca, l'error, el pecat, l'avarícia,   l es portem a l'esperit i ens roseguen el cos i  alimenten tots els remordiments amables com els captaires nodreixen els seus polls. Els pecats són tossuts, covards els penediments; exigim un bon preu per confessar les culpes, i alegrement tornem al viarany fangós: creiem rentar les taques amb llàgrimes vulgars. Sobre el coixí del mal, Satan el Trismegista ens gronxa calmament l'esperit encantat, i el metall ric de la nostra voluntat tot l'evapora aquest savi alquimista. El Diable belluga els fils  que ens sotraguegen! En el més repugnant, hi troben atractius; fem cada dia un pas avall cap a l'Infern, sense cap por, per tenebres que puden. Talment un disbauxat que besa i que devora el pit martiritzat d'una puta envellida, robem, com de passada, un plaer clandestí, i l'espremem igual que una taronja pansida. Espès, formiguejant, com un milió d'helmints, al cervell se'ns esplaia un poble ...

La Importància de Baudelair en la Poesia Moderna

· Baudelair va ser un poeta incomprès peró el més important dels mediats del segle XIX.  · La seva aportació fundamental va ser la publicació d'una obra que va ser taxada d'immoral: "Les Flors Del Mal" on hi apareix un nou replantejament de la bellesa i un únic context temàtic que es val de noves tècniques d'expressió y es centra en l'experiència de la vida urbana. · Baudelair es considerat com a l'iniciador de la poesia moderna i com a l'impulsor dels simbolistes i els maleits.  Característiques: 1. La insatisfacció avant els moviments literaris precedents que li porta a la superació del romanticisme. 2. Hi manté categories i procediments valuosos del romanticisme encara que també hi adopta temes i actituds deliberadament antireumàtiques. Per a ell l'escriptura no es fructe del geni o d'inspiració romàntica si no resultat del treball, a més, propòn un nou repertori de temes poètics, també es el primer en utilitzar coma material poètic la nov...

Charles Baudelaire

 Charles Baudelaire Charles Baudelair va perdre al seu pare quan tenia sis anys i la seva mare es va casar amb Jacques Aupick, un home que representava tot el que en un futur seríe el que Charles mes odiaria: el poder, la disciplina i les convencions. Charles viu endeutat des dels vint-i-pocs anys degut a les grans espeses que hi ten mentre que les seves obres no hi guanyen suficient diners. Va ser condemnat al publicar la primera versió de la seva obra "Les flors del mal" per les blasfèmies, obscenitats i violència que hi presentava. La seva misèria econòmica va durar fins al 1866 quan mor de una trombosi arterial.