A una dona que passa.
Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,
àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,Comenta algun aspecte que t'haja sorprés.
la dolçor que fascina i el plaer que mata.
Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!Tema del poema.
·Aquest poema te com a tema l'amor a primera vista.
Comenta algun aspecte que t'haja sorprés.
·Les descripcions, tant les de la dona com la de l'amor que hi sent, l'amor a primera vista.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada