Quan anàvem pel bosc, vam arribar a un clar i vam escoltar els crits d'un home: "Mor, bruixa! Mor!" mentre la dona plorava i suplicava per la seva vida.
No vam saber com actuar, quines paraules eren eixes? Bruixa? Què s'havia cregut aquell home atacant a una dona indefensa? Vam córrer cap a ell, portava en la mà una destral plena de sang i al costat de la dona hi havia dos xiquets dessagnant-se. Un assassí, això és el que vam pensar. Vam agafar les seves mans i com un boig no parava de cridar "Mor, bruixa! Mor!" Després de forcejar uns minuts es va desplomar. Vam deixar a l'home lligat a un arbre.
La dona, mentre plorava i tremolava, ens va explicar com aquell home havia al seu restaurant i havia atacat els seus fills. Vam tractar de cridar la policia i una ambulància, però no hi havia cobertura. La dona va dir que els xiquets ja estaven morts i ens va demanar ajuda per enterrar-los com era tradició en la seva família, no ens vam poder negar. Tota la situació i la calma de la dona ens va resultar estranya i la invitació a sopar per haver-la ajudat no va ajudar amb el desconcert.
Encara que no teníem fam i la idea de menjar després del que havíem presenciat ens donava nàusees, una força estranya ens impedia rebutjar la seva oferta. Quant desitjo tornar darrere en el temps i dir-li que no. Només vam beure el primer got d'aquella aigua, d'un olor desagradable, van adonar-nos que definitivament alguna cosa no hi anava bé, d'on va vindre aquell home? Per què sols ella tenia sang al vestit si no li havia atacat encara? Per què enterrar als teus fills sense pensar-lo dues vegades? Sense abraçar-los? Per què superar tan ràpid que havien mort?
No em queda molt temps, no conec el bosc tant bé com ella. L'escolto per tots els costats, està en tots els llocs, ha acabat amb els meus amics, no vam aconseguir escapar. Espere que trobis aquesta nota abans de trobar-la a ella, ignora els crits d'ajuda, ves-te'n.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada